VIVINT A "BARNACAS" GRÀCIES A LA WEB.
- CBG
- 25 oct 2018
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 28 nov 2018
En l'anterior entrada dedicada als webdoc ens situàvem al Madrid d'entre els 70 i 90, però ara ens traslladem a un context un poc més dur: el de la Barcelona de la postguerra. Més concretament, en les barraques.
Trobàrem aquest projecte transmèdia en la web d'inter-doc, on feien una entrevista al realitzador del projecte: Óscar Dhooge; és per això que ha suposat una gran font d'informació i coneixement.
Aquest és un projecte 100% transmèdia, ja que trobem contingut en totes les següents plataformes o espais:
Webdoc que trobem tant en castellà com en anglés.
Curtmetratge (subtitulat en castellà i anglés).
Llibre il·lustrat: Hijos de las barracas (Ed. Carena). Publicat i distribuït nacionalment.
Exposició (patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona).
Rutes guiades en col·laboració amb el MUHBA (Museu d'Història de Barcelona).
App mòbil (Wikiloc) on trobem enllaços amb el webdoc i amb el canal de YouTube on podem vore i escoltar les entrevistes mentre es camina in situ.
Fòrum on exbarraquistes es troben, reuneixen i aporten nous continguts.
Xarxes socials (Página FB, Instagram i canal YouTube).
Tallers i col·loquis educatius amb escoles i entitats.
Font: http://www.inter-doc.org/barnacas-parte-ii/
Igual que "Lo que hicimos fue secreto", es tracta d'un projecte didàctic, on l'espectador pot conéixer què succeïa en aquest context i, a més a més, permet recordar un espai totalment destruït on no queda res. Dóna mitjans i ferramentes per tindre una experiència viva i present de la injustícia de les barraques barceloneses durant la postguerra.
"Hi ha grans projectes amb un gran enganxament i participació social molt potent. Diversos projectes ja l'han demostrat. Ara bé, tornant a casos de treballs amb menys pressupost i recursos, per arribar a què el públic es manifeste i participe, cal treballar molt bé la història, la part tecnològica i les estratègies d'expansió per arribar a les audiències adequades. S'ha de tindre molt clar quins són els objectius principals del projecte i treballar-lo en eixe sentit si es vol generar aquest espai participatiu".
Aquesta cita del realitzador ens desvela les claus per fer un webdoc d'èxit: aquell en el que el públic es senta motivat a participar i ser part de la història.
La idea de fer el webdoc naix de què, com diu Oscar Dhooge: "amb el pas del temps i mentrestant, ja havia generat molta informació referent al fenomen dels barraquistes, em vaig adonar que, sí o sí, la història narrativa havia d'expandir-se en format, experiència i aplicació de multiplataforma per arribar a un públic més ampli, divers i participatiu". Per tant, es crea aquesta ferramenta que aprofita tot el contingut emmagatzemat i obri una nova finestra que permet viure de primera mà la situació a la qual els barraquistes s'enfrontaven diàriament, així com tot allò que ha suposat la destrucció de les seues antigues llars a les generacions que comparteixen la seua història en el documental.
Óscar es va implicar molt a la creació del webdoc, fins i tot, es va formar acadèmicament a través del Curs de Documental Interactiu a la CFD Barcelona i altres cursos enfocats a la narració transmèdia. A més, va seguir els apunts teòrics d'Andreu Gifreu, Daniel Resnich o Taller Estampa. D'altra banda, si parlem de l'arquitectura mostrada al documental, es va utilitzar el programa Klynt que dóna la capacitat de crear un espai ja inexistent. El realitzador va dir que, òbviament, tot seria molt més fàcil amb un equip de professionals, però això depén molt del pressupost. Per això, podem dir que el projecte té molt de mèrit pel fet que recrear un espai ja desaparegut suposa un gran repte.
En el webdoc, trobem entrevistes que ens permeten ballar entre els diferents temes que tracten (és a dir, hi ha llibertat de decisió de l'usuari).
En començar el webdoc, se'ns permeten fer aquests tres camins:
A la Ruta guiada, comencem interactuant amb una brúixola cap a quatre sectors diferents en els quals l'usuari pot gaudir, per exemple, de camins pel carrer de Francisco Alegre, les antigues zones de barraques... encapsats pels xiquets de l'època barraquil;
A la Ruta d'Arxiu, trobem un viatge al passat a través d'una imatge interactiva del barri. L'usuari pot volar en el paisatge i jugar amb els protagonistes del webdoc que, quan els seleccionem al mapa, se'ns presenta una xicoteta descripció d'ells i deixa l'opció de veure l'entrevista o altres continguts relacionats (com testimonis de les seues famílies);
El Fòrum col·laboratiu ens deixa entrar a l'experiència en xarxes socials. Trobem les possibilitats de continuar l'experiència en Facebook (apareix com que s'ha eliminat), YouTube, Instagram i Vimeo. Destaca el grup tancat de Facebook, on han obtingut una major interacció amb l'audiència.
La part de les xarxes socials ajudà moltíssim quant a la creació de contingut, ja que mitjançant la pàgina de Facebook es van trobar a molts barraquistes del període en qüestió, amb els que contactaren i facilitaren un nombre important de material per al documental.
Igual que en l'anterior entrada, analitzem les diferents modalitats de docuweb seguint a Nichols. Primerament, hi ha una modalitat de representació observacional, on passen coses davant la càmera i es requerix menys acció per part de l'usuari. En segon lloc, hi ha una modalitat de navegació que depén del camí que es seleccione a l'inici del documental:
la Ruta Guiada suposa una navegació espacial (evidentment, perquè es navega per un espai físic);
la Ruta d'Arxiu presenta una navegació mitjançant continguts audiovisuals (pel fet que l'usuari decideix què contingut dels presentats consumir);
i el Fòrum Col·laboratiu podem dir que presenta una navegació testimonial, però en el sentit que l'usuari veu l'experiència d'altres persones que han viscut en el moment que es situa la narració, però que comparten la seua vivència a les xarxes socials; és a dir, no hi ha una imatge interactiva com diu Nichols als seus estudis, sinó que es planteja d'altra forma.
I, respecte a la modalitat d'interacció, es presenta una interacció generativa o contributiva en el moment que es demana col·laboració mitjançant les xarxes socials, i una interacció física o experimentada, quan l'usuari s'endinsa a l'atmosfera de Barnacas. Per tant, el webdoc té, en general, un alt grau d'interacció amb els usuaris.
D'altra banda, si analitzem quina és l'estructura hipertextual del documental, podem localitzar un esquema jeràrquic i absent de linealitat on, per accedir a un contingut, has d'endinsar-te en un apartat més general. És la forma més utilitzada en aquests projectes, tot i que en aquest cas resulta complex de vegades arribar a certs continguts, doncs el lector troba dificultats per moure's pel món de Barnacas, potser degut a un error a la programació de la pàgina.
Acabant l'anàlisi, resulta destacable el fet que el webdoc, el curtmetratge i la seua pàgina oficial d'Instagram tinguen l'opció de veure's en anglés, doncs això suposa una rebuda internacional, ja que qualsevol persona que sàpiga anglés podrà arribar a consumir el seu contingut. Aquest és un punt imprescindible que hauria de ser contemplat per altres projectes, perquè el fet que estiga també en un idioma majoritari com és l'anglés pot derivar en un impacte molt més gran que si estiguera únicament en un idioma.
Com que parlem del públic, cal afegir el perfil que es dirigeix aquest documental, doncs és lo que marca l'estructura i la forma que es planteja el contingut. Tenint en compte la nostra experiència en la seua anàlisi, podem dir que s'enfoca en un públic adult, preferiblement interessat en aquest problema. Serà la generació adulta barcelonesa o una persona amb un gran interés en aço, com un estudiant d'història o de la ciutat. S'arriba a aquesta conclusió, a causa de l'estètica que presenta amb la seua interfície que resultar poc atractiva. Per això, si algú consumeix el documental és perquè té un real interés pel seu contingut, la informació que presenta.
En definitiva, Barnacas suposa un disseny de webdoc bastant complet i ens planteja noves qüestions referides a la interacció amb els usuaris, així com aspectes més tècnics o d'expansió a la xarxa. Per tant, ens preguntem com d'important és que un contingut audiovisual es puga consumir en un idioma majoritari?
Comments