MONTELAB: UN WEBDOC SOBRE LA BAMBOLLA IMMOBILIÀRIA.
- CBG
- 14 nov 2018
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 29 nov 2018
Quan parlem dels documentals web, hem de ser conscients de les novetats que aporta al món del documental, caracteritzat per tractar temes no necessàriament d'actualitat i que s'enfoca des d'un punt de vista didàctic. En aquest blog, hem analitzat diferents casos on s'utilitzaven moltes estratègies i formes d'entretenir a l'espectador a la vegada que aprenia coses "serioses". Bàsicament, es busca evitar aquesta acció de zapping que molts estem acostumats a fer mentre veiem la televisió, i que moltes voltes ens fa perdre l'interés pels continguts proposats. S'aprofita la interactivitat dels webdoc per mantindre'ns alerta i desperts: "La interactivitat permet a cadascun rebre la història al seu ritme".
"Les noves modalitats transmeten una nova perspectiva sobre la realitat. Gradulament, la natura convencional d'aquest mode de representació es fa cada vegada més aparent: la consciència de les normes i convencions a las que s'adhiere un text determinat comencen a empanyar la finestra que dona la realitat. Aleshores està pròxim el moment de l'arribada d'una nova modalitat de representació" (Nichols, 1991:66)
Però, el format no es centra únicament en el nivell de llibertat que té el lector per escollir quins continguts consultar, sinó que hi ha casos on el webdoc està proposat des d'una perspectiva més activa i dinàmica i se li dóna forma de videojoc. És ací, quan es parla de docugame. Podem trobar-ne tant en pàgines web com en apps per al mòbil on l'usuari pot, a banda d'aprendre, entretindre's i passar-ho bé mentre consumeix un documental.
En aquesta entrada presentem Montelab, un docugame que ens situa a la bambolla immobiliària espanyola a partir de l'any 2007. És un projecte impulsat per El Lab de RTVE i Documentos TV, que acompanya a la sèrie de programes "Casas vacías. Nuevas Ruinas" emés a la televisió pública en gener de 2014. El Lab de RTVE és un dels principals creadors i productors de documentals web a Espanya, sent aquest el primer docugame fet al país. Es crea l'any 2011 amb l'obj9ectiu d'investigar noves formes de narració a Internet. El seu grup de treball està compost per professionals de moltes disciplines i ha permés desenvolupar un gran nombre de projectes innovadors, entre ells els documentals web, on s'han apropiat de la majoria de la creació espanyola.

Montelab ubica a l'usuari en l'Espanya de la bambolla immobiliària de la crisi des del punt de vista d'una familia d'un nivell de vida mitjà. L'experiència comença amb un video introductori que li possa en contexte. En ell, se'ns narra de forma positiva el fet de comprar una nova llar amb la nostra familia, tot i que en les imatges del video es mostra la realitat: una situació de precarietat on el protagonista es verà ofegat per diversos motius. Així, ens transmet com serà la dinàmica del joc.
Al llarg del docugame, l'usuari ha d'anar prenent decisions com: el tipus de família, si vol comprar una casa o arrendar un lloguer, si vol començar en un treball nou o emprendre a un bar al barri... Segon les decisions que ell prenga, apareixen diverses finestres d'informació i/o suport que ajuden a crear una experiència total i unitària. Per exemple, hi ha vídeos de casos reals, problemes que han anat succeint a la societat espanyola... A més, apareixen finestres per avisar l'usuari quan el seu nivell econòmic o de felicitat és massa baix i que, potser, haja de ser més cautelós a l'hora de prendre decisions. Així i tot, moltes decisions ja van enfocades al fet que l'usuari es veja enfront de situacions extremes. Mitjançant açò, s'aconsegueix l'objectiu d'aquest webdoc: conscienciar l'usuari de les moltes dificultats que va crear la bambolla.

És molt important especificar que, tot i que l'usuari pot prendre decisions, no són definitòries del fil de la narració. És a dir, hi ha una única linia argumental que no canvia en funció de les decisions. A més, les respostes són molt limitades i influeixen únicament als nivells de l'economia i felicitat familiar, que és realment allò que determina la llargària del joc. Així, quan aquests nivells es queden a zero, acaba el joc perquè la família està en fallida i ha de vendre el pis.


Cal anomenar que, en lo que respecta a les modalitats de navegació, trobem una modalitat parcial temporal, on la història evoluciona seguint una única línea temporal lligada als anys. On succeixen diferents fets relacionats amb els anys d'aquella crisi (2007-2012). A més, s'anomenen fets d'aquella época com per exemple aquesta imatge:

Però, d'altra banda, s'ha de dir que la història no evoluciona a no ser que ocorreguen les seqüències o escenes dels respectius anys, per tant, no dependeix del temps real, sinó de la successió de les escenes. A més, influix el valor de la vivenda segons el any en que es sitúe el jugador. Finalment, tot i que no es veu un esquema visual del pas dels anys, trobem una gràfica al final del docuweb que mostra en una ullada com ha evolucionat la nostra jugada dins de la bambolla immobiliària.

En una reflexió sobre el paper de l'usuari dins del discurs documental, recordem l'estudi dels tipus d'interactivitat que proposà Ryan, dins del qual encaixa en el que l'usuari fa variacions. En aquesta modalitat, es diu que el lector està dins de la història en el rol d'un personatge i on les seues accions progressen durant tot el relat, tot i que, en aquest cas, no hi ha molta llibertat d'exploració. Es pot moure el personatge per la pantalla, però no hi ha una excessiva independiència. Per aquest estudi, Ryan va valorar la capacitat d'inclusió o exclusió del lector dins de la narració, així com la capacitat d'exploració en el món virtual per arribar a aquesta classificació.
D'altra banda, si parlem de la modalitat d'interacció, trobem una interacció física o experimentada, on es fa una mena de metàfora de l'usuari amb el seu personatge, que es mou pel món virtual mitjançant certes accions sobre el sistema (per exemple, click o arrastrar). En aquesta modalitat, la narració es desenvolupa en un context dinàmic. D'aquesta manera, es relaciona amb un grau d'interacció fort.
I, si ens centrem a la modalitat de representació, veurem una modalitat participativa, lligada directament a la modalitat de navegació temporal que hem mencionat abans.
En conclusió, podem dir que aquest és un bon exemple de docugame on l'usuari té un gran poder d'implicació en la història. Participa mitjançant la presa de decisions o la movilitat del personatge en l'espai virtual, però aço té un motiu: el perfil d'audiència que té. Degut a la seua temàtica, aquest documental es dirigeix a un públic més o menys jove (justificat pel tipus d'ilustració molt més colorida i cridanera) i a un tracte dels problemes de forma bastant superficial i senzilla. És clar que en un documental interactiu no es pot aprofondir en cap tema, però hi ha intervencions lo suficientment didàctiques com per a formar a un adolescent de la situació que es va viure a la crisi.
Commenti