top of page

Tot el que ha fet parlar el petit Shin Chan, i no només als seus pares.

  • Foto del escritor: SDM
    SDM
  • 12 nov 2018
  • 4 Min. de lectura

Shin Chan és una de les sèries d'animació japoneses (anime) per a xiquets* més prolífiques emeses a Espanya. Qui no recorda les malifetes del petit Shinosuke Noara, un xiquet de Kasukabe al que li encanta ensenyar el cul, menjar galetes, veure Ultraheroi i que odia el pimentó?




L'origen de l'anime és un manga publicat entre el 1990 i el 2009 per Yoshito Usui, qui va morir inesperadament en un accident abans d'acabar la narrativa. D'aquesta manera, tot i que en un principi l'obra anava a quedar inconclusa, l'editorial va decidir continuar i tancar la narrativa fins arribar als 50 volums el 2010, que cessa de forma definitiva la publicació del manga. No obstant, des del 1992 fins a l'actualitat, en paral·lel al manga, s'ha estat emetent la sèrie, que ja compta amb quasi 1000 capítols. Però el món narratiu del petit Shin Chan no acaba ací: també s'han produït un total de 25 pel·lícules centrades en les aventures de Shinnosuke, com ara Shin Chan a la recerca de les boles perdudes (1997) o Shin Chan: el petit samurai (2002). A més a més, l'univers Shin Chan també ha emigrat als videojocs: Shin Chan: Aventures de cinema! (2008) per a Nintendo DS, i Shin Chan: les noves aventures per a Wii (2006).




D'altra banda, tindríem tot el marxandatge, el cosplay, el product-placement invers i tot el contingut generat per l'usuari. Ens centrarem en primer lloc en allò que ja trobàvem a The Simpsons (Duff i Flaming Moe's) a altres ficcions com Breaking Bad (The Chicken Brtohers): el product-placement invers, la comercialització d'elements de la ficció en el món real, que, com explica Scolari (2013) és una forma d'extracció (recomanem llegir la nostra entrada sobre The Simpsons per aprofundir més en aquest concepte). En el cas de Shin Chan, les galetes consumides en la ficció s'han arribat a vendre en el Japó i es poden comprar en línia a través d'Amazon. El product-placement invers no és exactement marxandatge, ja que són elements de la ficció que s'extrauen a la realitat; en canvi, el marxandatge són productes, com samarretes o clauers, amb imatges dels personatges o escenes de la ficció, però aquests productes no apareixen en la narrativa.


Anunci de les galetes

Les galetes al supermercat japonés

Shinnosuke vivia a la ficció en la ciutat Kasukabe; no obstant, aquesta ciutat també existeix en la realitat i es troba en la prefectura de Saitama. Amb l'èxit de la sèrie, la ciutat ha anat creant espais dedicats a l'anime (museu) i per als 25 anys de l'estrena van decorar transports i espais públics amb els personatges ficticis. De fet, com a dada curiosa, l'ajuntament li va atorgar el certificat de residència al petit Noara, tot i que és una persona no real.



Quan al contingut generat pels fans i espectadors, el desenvolupament de les TIC han propiciat la figura del prosumer (consumidor que també és productor), essencial en les narratives transmèdia, de què parlàvem des de la introducció del blog. Aquesta forma de compartir contingut a través de les xarxes socials i pàgines web per part d'uns usuaris molt participatius i creatius haguera sigut impensable als anys 90 quan va sorgir el manga i l'anime. Gràcies a les xarxes com per exemple Twitter, els espectadors malenconiosos i amb millor sentit de l'humor que recorden Shin Chan amb estima, creen mems, alguns dels quals trobareu compilats en aquesta pàgina.


Però la participació dels fans del xiquet més famós de la Kasukabe fictícia no només és disfressar-se (cosplay) o fer mems, sinó que una part de la producció d'user-generated content més seriós són les fanfictions. Avui hem volgut focalitzar-nos més en l'anàlisi de la participació dels fans i proposem la lectura d'aquesta fanfic, que podeu trobar sencera en aquest enllaç.




''Shin Chan: el visitant del futur'', escrita per l'usuari ''Ectofeature'' de la pàgina fanfiction.net, està dividida en capítols molt breus, però ens centrarem en el primer, que ja aporta molta informació. Després d'una persecució i l'atac de la policia, Shinnosuke amb Nevado, el seu gos, torna a casa on els pares l'estaran esperant; però de camí es troba amb l'aparició d'una persona que prové del futur. És Shinto, el fill de Shin Chan. Com veiem, l'autor fa un flashforward, un salt al futur, per contar-nos una cosa inèdita que no es tracta als escrits oficials. Cal assenyalar que el nom del fill, Shinto, és molt semblant al de Shinko, potser de forma intencionada. Shinto és a la ficció original una xiqueta que també en forma d'aparició prove del futur i ajuda a Shin Chan a comportar-se millor, especialment amb Himawari, la germana menuda. Finalment, en un capítol es desvela que Shinko és la Himawari del futur. D'aquesta manera, amb la similitud de noms, potser l'autor ha volgut oferir una versió alternativa sobre el personatge misteriós de Shinko, o potser simplement ha estat una casualitat.


Shinko i Himawari en un capítol de l'anime

Deixant de banda la qualitat i la versemblança del relat, la seua importància radica en què l'espectador i fan ja no és passiu, sinó que intervé del procés d'expansió de l'univers, aporta una informació nova a la narrativa i amplia en una línia d'acció gairebé no tractada: el futur del petit Shinnosuke.



En definitiva, el paper dels fans és fonamental ja que en alguns cassos funcionen com a co-autors, contribueixen a dotar sentit a l'univers ampliant-lo i aprofundint en ell. Els espectadors són clau a tot tipus de narratives perquè sense el seu interés de vegades no es pot avançar: des de les més petites fins a les més prolífiques, com és el cas de Crayon Shin Chan.


 

*Tot i que hem categoritzat aquesta entrada dins de transmèdia infantil, cal recalcar que en alguns països, com ara Espanya, la sèrie ha estat recomanada per a un públic major de 13 anys a causa d'un contingut massa explícit i poc aconsellable per als més menuts. De fet, se considera que el gènere de manga que desenvolupa el creador de Shin Chan és el ''seinen'', un gènere dirigit a audiència adulta. ''No obstant, encara que no volem entrar en aquest debat, la realitat és que és vista per menors de totes les edats i nosaltres ho véiem malgrat l'explicititat del contingut.




Comments


Uneix-te a Univers Transmèdia!

No et perdes cap actualització

© 2023 por Secretos de Armario. Creado con Wix.com

bottom of page