LES TRES BESSONES, UN FOCUS TRANSMÈDIA.
- CBG
- 8 nov 2018
- 6 Min. de lectura
Qualsevol persona que haja vist dibuixos animats a finals dels anys noranta i inicis dels grans 2000, coneix les aventures d'aquestes tres xiquetes i com la seua aparició a la televisió va suposar un boom a la indústria d'animació espanyola, i més concretament a la catalana.
Com estem veient al blog, hi ha universos audiovisuals que s'han esplaiat en altres mitjans, transformant-se així en un projecte transmèdia. Aquest cas és un dels més importants dins de la producció espanyola. Són diversos els estudis transmèdia que se centren a conéixer més a fons l'evolució de Les tres bessones com succés transmèdia.
Algunes exitoses produccions infantils, com Les tres bessones- els seus episodis televisius han sigut traduïts a 35 idiomes diferents- poden ser considerades narratives transmèdia en tots els efectes.
Carlos A. Scolari, Narratives transmèdia: noves formes de comunicar a l'era digital, 2004.
Cal puntualitzar que Les tres bessones és considerat com la producció catalana més lucrativa de la seua història. El seu èxit es veu reflectit en la traducció dels seus productes audiovisuals en desenes d'idiomes i la difusió d'aquests en 158 països. Tot i això, manté una estètica i aspectes culturals molt lligats a la cultura catalana, sense adoptar una mentalitat més internacional.
Roger Capdevila, o millor dit, les seues tres filles, són les culpables que Les tres bessones existeixen. Les xiquetes van nàixer a 1969 i durant la seua infància, Roger va decidir desenvolupar una sèrie de contes inspirats en elles. Va ser l'any 1983 quan es van publicar els primers contes, i l'any 1985 quan es va incloure el mític personatge de La bruixa aborrida. Aquestes històries van ser escrites per Mercè Company i Enric Larreula i presenten un "joc intertextual" (tal com s'esmena a l'estudi de Scolari) amb les fabules infantils tradicionals, com la de Els tres porquets o Blancaneu i els set enans.
Es segueix una estructura i línia argumental bastant similar en totes les narracions, ja que l'esquema narratiu correspon a l'estructura clàssica de Propp sobre els contes tradicionals i fabules infantils. Sempre es segueix aquest plantejament:
les xiquetes fan alguna entremaliadura;
La bruixa avorrida les envia a algun conte o fet històric perquè superen una sèrie de dificultats i aprenguen la lliçó;
Les tres bessones superen els problemes que planteja l'antagonista;
tornen al seu món, tot i que la Bruixa no vol;
les xiquetes es riuen per un comentari fet per una persona del "món real".
Gràcies al seu èxit, es va crear en 1994 la sèrie de televisió gràcies a la col·laboració entre Televisió de Catalunya i la productora Cromosoma. Va durar 2 temporades de 104 capítols, convertint-se així en una de les sèries d'animació europees més llargues. Dos anys després va ser traduïda al castellà i emesa a Canal + i a la 2. Els capítols, d'una durada de 26 minuts aproximadament, seguien la mateixa estructura que els primers contes.
Va ser l'any 1999 quan es va produir una série independent a la de Les tres bessones protagonitzada per la Bruixa Avorrida que, tot i que va tindre una única temporada de 52 capítols, va ser molt ben rebuda pel públic. Cal especificar que aquest personatge també va protagonitzar una sèrie de llibres. Per altra part, a 2005, es creà altra sèrie anomenada Les tres bessones bebés (destinada a un públic d'entre 0 i 3 anys, on estan Teresa, Ana i Elena de petites) i, al voltant de 2013, es publicà Once upon The Triplets (enfocada a ensenyar als xiquets i xiquetes anglés amb les protagonistes de la sèrie). Aquestes sèries són considerades per Scolari com subproductes, spin-offs o expansions televisives del producte original.
Però l'univers de Les tres bessones no es limità a contes il·lustrats o sèries de televisió, sinó que des de l'any 1990 Teresa, Ana i Elena comencen a fer-se presents a un gran nombre de plataformes:
coleccions de llibres: La Gran Biblioteca de Les tres bessones, Els contes cantats/ Anglés fàcil, En la cuina amb Les tres bessones;
CDs musicals e interactius: Les cançons de Les tres bessones;
web oficial creada en 1998;
obra teatral Les tres bessones i l'enigmàtic senyor Gaudí;
la producció en 3D de la sèrie amb el nom de Les tres bessones a la Catalunya Real;
realitzacions especials de les animacions Com és Catalunya (dirigida als immigrants) o Catalonia, tema de tots;
apps per a iPad Les tres bessones bebés: un dia a la granja o VisitCatalonia, una app per iPhone i iPad que guia els xiquets i xiquetes per Catalunya. Aquesta última proposta va estar desenvolupada per l'Agencia Catalana de Turisme i la productora Cromosoma;
llargmetratge compost pels capítols destinats a Gaudí a la sèrie que van ser portats al cinema;
remake de la sèrie en 2019 proposta per Netflix, encara que no està molt clar si es farà. Cal dir que no ha tingut una bona acollida a les xarxes socials perquè l'animació no és gens fidel a l'original i busca apropar-se més a les tendències actuals, molt més agressives i acolorides;
joguets i marxandatge: puzles, colònies, motxilles, nines, casetes, espais inspirats en la sèrie, roba per les nines, etc.
Un aspecte al qual cal donar prou rellevància és que, com diu Scolari als seus estudis, els transmèdia també poden ser enfocats des d'una perspectiva cultural. En el cas de Les tres bessones es veu un gran pes a la cultura, especialment a la figura de Gaudí.
Com que el 2002 se celebrava l'Any de Gaudí (un fet promogut per l'Ajuntament de Barcelona), li van dedicar dos capítols de la sèrie (El taller de Gaudí i Els fantasmes de la Pedrera), els quals recordem amb molta nostàlgia. Aquest va ser el primer exercici coordinat de la narrativa transmèdia al món de Les tres bessones. Però la seua presència no es limità a la sèrie de televisió, sinó que li dedicaren espai als llibres, videojocs en línia i una obra teatral en català anomenada Les tres bessones i l'enigmàtic senyor Gaudí. També hi havia tres jocs a la web (Construeix la casa Batlló, Els colors de Gaudí i Trencaclosques) que, tot i que no aporten res a l'univers narratiu, és contingut que suporta l'univers de Gaudí dins de l'univers de Les tres bessones.
Scolari considera que hi ha dues etapes dins d'aquest parèntesi: una inicial on es creen la majoria de produccions a causa de l'Any de Gaudí, i una segona on es van recuperant aquestes idees per transportar-les a altres contexts. Per exemple en 2010, la figura de Gaudí torna a estar present a la sèrie per una nova versió del capítol El taller de Gaudí a La revista de Las tres mellizas.
Açò, recau en el fet que Les tres bessones han seguit una modalitat d'expansió tàctica, on no hi havia res planejat i tots els projectes sorgien de manera progressiva (fent principalment adaptacions de la trama dels llibres a la sèrie, i de la sèrie a diferents plataformes com joguets, teatres, treballs destinats a marques...) Però, en el cas de Gaudí, es va seguir una modalitat estratègica, doncs tot va sorgir de manera paral·lela i pensada.
Per tancar aquest xicotet apartat de la cultura a Les tres bessones, és important destacar que els únics episodis que compten amb dues parts segons a la seua durada són els de Gaudí (2002) que van arribar fins a la gran pantalla i els de El Quijote (2005), per el qual veiem la seua gran importància. D'altra banda, l'univers d'aquestes tres xiquetes dona molt de suport a la cultura catalana, a la qual es refereix en moltes ocasions, dedicant-li referències als seus festius, carrers o figures culturals.
Respecte a la part d'interacció amb els fans, no trobem un gran per culpa de la seua curta edat (el públic objectiu està entre els 5 i 10 anys). Per tant, sols trobem dibuixos i cartes enviades a la web o a la revista. D'altra banda, resulta curiós que actualment trobem interacció des de les xarxes de part d'adults, que van reflexions o teories sobre la sèrie. Per exemple, trobem un fil de Twitter on diversos usuaris van discutir sobre el títol de la sèrie, doncs no resulta molt lògic, una notícia falsa de mà de El Mundo Today on s'anunciava la mort de Teresa o les queixes per la nova sèrie proposada per Netflix que hem comentat abans.
Finalment, considerem molt important fer una reflexió sobre les produccions audiovisuals infantils, doncs moltes vegades les considerem com de menor importància o les infravalorem, però poden sorprendre'ns com en aquest cas. I vosaltres, quina bessona era la vostra preferida?🤔
Comments