POKÉMON: UN NOU MÓN NARRATIU
- IDB
- 25 oct 2018
- 6 Min. de lectura
Actualizado: 26 nov 2018
Pokémon... Segur que per a molts de vosaltres forma part de la vostra infància i de segur teniu molts bons records amb els vostres germans, amics i inclús, pares. Per aixó, sorgeix el concepte ''Generació Pokémon'', aquella que des de la infantessa estàn familiaritzats amb tots els productes. Recordarem en aquest post la franquícia Pokémon, que va començar en l'any 1996 com a videojoc per a Nintendo Game Boy. Després eixiren al mercat més videojocs, una sèrie manga en l'any 1997 que encara a dia d'avui continua, pel·lícules, spin-off, llibres, merchandising (tassos, trading cards, cosplay, peluixos, figures Funko Pop...Etc). Per tot açò, Pokémon es considera una narració transmèdia, perquè com diu Henry Jenkins (2003): ''Els xiquets que han crescut consumint i gaudint Pokémon a través de diversos mitjos esperen la mateixa experiència de El ala oeste de la Casa Blanca a mesurada que es facen majors. Pokémon es desplega a través de jocs, programes de televisió, pel·lícules, llibres, i cap mitjà es privilegia sobre l'altre''. També defineix transmèdia com ''la cultura produïda per a la generació que va créixer mirant Pokémon, StarWars i He-Man”.
Henry Jenkins (2009) parla al seu post ''The Revenge of the Origami Unicorn'' de 7 principis que els productes transmèdia han de valorar:
Expansió vs. profunditat: L'expansió en Pokémon s'aconsegueix a través del videojoc, sèrie de TV, jocs de cartes, tassos, pel·lícules, roba i, per supost, a través de les xarxes socials: en Instagram i Twitter (@pokemon o @pokemongoapp), podem veure informació, fotos, vídeos...diariament posen contingut.
Continuïtat vs. multiplicitat: la continuïtat és la interacció, la coherència i cohesió entre les diferents històries. Per exemple, les pel·lícules i la sèrie d'anime conten la història
d'Ash Ketchum, cada una en una aventura diferent, però totes tenen relació entre elles. I a través dels diferents canals accedim al punt de la història que volem.
3. Immersió vs. extracció: podem entrar en tots els mons de Pokémon perquè tenen relació entre ells i a més, podem portar-los al món físic, a la nostra rutina a través del merchandising (tassos, dels que parlarem després o targetes) u objectes a la vida real (Pokédex). La franquícia Pokémon ha col·laborat en múltiples ocasions amb marques comercials com FILA, Nike, PEPSI o Matutano.
4. Construcció de mons: Tots els productes audiovisuals i videojocs de Pokémon estan ambientats en un món particular, que en certa mesura es pareix al nostre, però amb algunes diferències i misteris, com els pokémons. Hi ha regions amb diferents climes i en cada un s'adapten diferents pokémons. També hi ha una sèrie de regles, de característiques que li donen coherència i continuïtat a totes les històries.
5. Serialitat: És contar la història o diferents històries a través de diversos mitjans o suports. En Pokémon l'ordre no és important, tu pots entra al món Pokémon a través de la sèrie, dels videojocs, d'un joc de cartes o d'un àlbum de cromos.
6. Subjectivitat: Dins d'una història podem trobar trames i subtrames, personatges principals i secundaris. Aquests últims es poden convertir en principals en altres projectes. És a dir, nosaltres com consumidors podem contemplar els punts de vista de molts personatges. Alguns exemples dins de Pokémon són:
Pokémon món misteriós, per a NintendoDS, on tu, en lloc d'un humà, maneges un Pokémon i a través d'ell coneixes els punts de vista d'altres pokémons.
My Pokémon Ranch, per a Wii, on el jugador és un cuidador de pokémon.
7. Realització (performance): Aquesta és la característica que involucra al consumidor, o millor dit, prosumidor. Hi ha dos tipus de consumidor:
cultural attractors: els menys actius
cultural activators: els més actius, propiament prosumidors. Per exemple, creadors de
contingut a la Wikipèdia (Wikidex) i xarxes socials, fòrums, tornejos, concursos, fanfics, fan art, cosplays, databases i inclús modificacions de jocs (hacks).
Artista: Dar_alt
Pokémon té molt per analitzar, és un món ampli, amb moltes característiques, detalls i històries. Per això, anem a fer una espècie de cronologia des dels seus inicis fins ara:
Any 1996: Ix a la venda el primer videojoc per a Nintendo Game Boy, Pokémon Edició Roja i Edició blava. El seu creador és Satoshi Tajiri, que va crear aquest món perquè li agradava molt col·leccionar insectes.
A partir d'eixe van eixir al mercat una sèrie de videojocs fins avui, per a Game Boy, la Wii, la Nintendo DS, Nintendo Switch, i inclús per a mòbil (Pokémon Go). També en l'any 1996 es va publicar el primer manga de Pokémon, Pocket Monsters, al que van seguir molts més, com Pokémon mundo misterioso: el equipo de rescate de Ginji (2005-2006) o Pokémon: Diamond and Pearl (2006).
En el Japó ixen a la venda les Trading Card Game, un joc de cartes col·leccionable en les quals dos jugadors competien entre ells.
2. Any 1997: L'1 d'abril es produeix l'estrena de la sèrie d'anime a la televisió. La primera temporada, Pocket Monsters, consta de 276 episodis i relata la història basada en el videojoc d'Ash Ketchum, un xiquet de 10 anys que té com a somni aplegar a ser entrenador de pokémons. En aquesta aventura li acompanyen Misty, Brock i Pikachu, la seua ''mascota''. Els antagonistes són el Team Rocket: James, Jesse i Meowth.
3. Any 1998: S'estrena la primera pel·lícula Pocket Monsters la Pelicula: Mewtwo Contraataca, que estava basada en la sèrie d'anime. Ix a la venda el videojoc Pokémon: Edición amarillo. Es va fundar The Pokémon Company, que du tot el merchandising i els productes amb llicència.
4. Any 1999: Apareix a Espanya la col·lecció de tasses de Pokémon, distribuïts per Matutano a les seues bosses de creïlles fregides. Algunes de les col·leccions són Mastertazos (any 2000), Tazos Boomer (2000), Attack Tazos (2001), Gigantazos (2001) que podien ser d'or i de plata, Sticker Tazos (2001), Kraks (2005), Nox (2005), Power rollers (2006-2007), Chaps (2007). Avui ja no es comercialitzen i per tant, són una relíquia. En el seu dia van ser molt importants per al desenvolupament de l'èxit de Pokémon, perquè aquest món no es limitava a existir de forma virtual, a les consoles i les televisions, sinó que va eixir als carrers.
Gràcies a ells els xiquets i xiquetes socialitzaven entre ells, van aprendre a jugar al carrer o al pati del col·legi. Coneixien el poder de cada pokémon i l'estratègia, de quin era el més fort per a guanyar. Va ser una molt bona manera d'adaptar les regles del videojoc al món físic.
En Europa i als EUA comencen a comercialitzar-se les Trading Card Game. Aquest cas de
producte és paregut a les tasses i també van ser tota una revolució per a tota una generació.
En el Japó va eixir el videojoc de la segona generació: Pokémon Oro, Pokémon Plata y Pokémon Cristal i es va estrenar la segona pel·lícula: Pokémon fantasma: El nacer explosivo de Lugia.
5. Any 2000: tercera pel·lícula El poder de los Unown.
6. Any 2001: Quarta pel·lícula: Pokémon 4ever. Pokémon ''es va confirmar com fenomen social'' (Yamato, 1998) quan va aparèixer Pikachu en forma de globus al Macy's Day Parade i quan All Nippon Airways va traure una línia aèria decorada amb pokémons.
7. Any 2002: Estrena de la segona temporada de l'anime: Advanced Generation, fins a l'any 2006. Ix a la venda el videojoc de la tercera generació, Pokémon: edició Rubí i Zafiro, encara per Game Boy. Quinta pel·lícula: Héroes Pokémon.
8. Any 2006: tercera temporada de l'anime: Pokémon: Diamante i Perla, fins a l'any 2010. Ix també el videojoc de la quarta generació, amb el mateix nom que la sèrie.
9. Any 2010: Ix a la venda el videojoc de la quinta generació per Nintendo DS: Pokémon: Edición Negra y Blanca, i la quarta temporada de l'anime.
10. Any 2013: Quinta temporada de l'anime: Pokémon: XY i el videojoc de la sexta generació per a Nintendo 3DS, amb el mateix nom.
11. Any 2016: Sexta temporada de l'anime, Pokémon: Sol y Luna, així com el videojoc del mateix nom, per a Nintendo 3DS. Pokémon Go, per a Android i IOS. Aquest videojoc és tota una revolució, perquè implica que el jugador ha d'eixir de sa casa, buscar pokémons en llocs reals i ha de moure's, així com socialitzar amb altres jugadors. Clar que també té els seus punts negatius, i és que de segur més d'una persona s'haurà estampat contra un fanal per anant mirant la pantalla.
12. Any 2017: The Pokémon Company anuncia la col·laboració amb Tony Moly d'una línia de cosmètics.
13. Any 2018: En juliol Funko Pop anuncia que es llança la primera figura de Pokémon de la seua col·lecció: Pikachu.
*Cal dir que cada any, des de el 1998, s'estrena una pel·lícula de Pokémon.
Com podem observar, Pokémon ha esdevingut tot un èxit perquè atrau a tots els públics, té un món com el nostre, molt ric, ple de detalls i sobretot, ha creat una estratègia que s'ha expandit més enllà de les fronteres virtuals. Pokémon viu a les nostres pantalles i també al nostre món físic.
Bibliografia:
Bainbridge, J. (2013). It is a Pokémon world’: The Pokémon franchise and the environmen. International Journey of Cultural Studies.
La historia de los tazos Pokémon: https://www.youtube.com/watch?v=Yk5C6hu2uH4&vl=es
Manga de Pokémon: https://www.normacomics.com/manga-pokemon.html i http://es.pokemon.wikia.com/wiki/Manga
Pel·lícules de Pokémon: https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pel%C3%ADculas_de_Pok%C3%A9mon
Pokémon and Funko team up to launch firts-ever pop! Pokémon figure https://www.funko.com/about-us/news/pokemon-and-funko-team-up-to-launch-first-ever-pop-pokemon-figure
Pokémon lanza su propia línea de maquillaje en colaboración con Tony Moly: https://vandal.elespanol.com/noticia/1350690129/pokemon-lanza-su-propia-linea-de-maquillaje-en-colaboracion-con-tony-moly/
Sèrie d'anime de Pokémon: https://es.wikipedia.org/wiki/Pok%C3%A9mon_(anime)
Rodríguez de Bernardo, R. (s.f.). Obtingut de http://transmediaexperience.com/es/2015/03/los-7-principios-de-la-narrativa-transmedia-segun-henry-jenkins/
Videojocs de Pokémon: http://es.pokemon.wikia.com/wiki/Videojuegos_de_Pok%C3%A9mon
Commentaires