LA PRESÈNCIA DELS AMORS PROHIBITS ("AMOURS INTERDITES") A LA XARXA.
- CBG
- 6 nov 2018
- 6 Min. de lectura
Actualizado: 27 nov 2018
Hui us presentem un docuweb molt més dolç per la seva temàtica, però amb una crua realitat per darrere. Originàriament va nàixer de mà d'Anne Loussarn, especialista en la Xina, anomenat "Amours Forbidden" i passà a ser el docuweb Amours Interdites (Amors Prohibits) en 2016. Aquest projecte audiovisual consisteix a presentar vuit històries d'amor que estan lligades a vuit problemes que les condemnen. A la pàgina web se'ns presenta amb el titular:
"Vuit països, vuit històries condemnades per la societat. Descobreix la lluita d'aquests Romeu i Julieta contemporanis"
El docuweb pertany a la cadena ARTE: molt important dins de la producció d'aquest tipus de contingut. ARTE és una cadena europea, co-financiada per la Unió Europea, que té com a objectiu crear contingut com documentals, programes i pel·lícules, però enfocats a l'audiència europea.
« Le Groupement a pour objet de concevoir, réaliser et diffuser ou faire diffuser par satellite ou par tout autre moyen, des émissions de télévision ayant un caractère culturel et international au sens large, et propres à favoriser la compréhension et le rapprochement des peuples en Europe.» (El propòsit de l'agrupació és concebir, produir i difondre o fer difondre per satèl·lit o per qualsevol altre mitjà, les emissions de televisió que tinguin un caràcter cultural i internacional en sentit ampli, i que puguin promoure la comprensió i apropament dels pobles d'Europa).
Article 2.1 del Contracte de formació d'ARTE el 30 d'abril de 1991.
Cal destacar que ha desenvolupat treballs que s'han enviat a premis tant nacionals com internacionals. Des de 1992, publiquen projectes en sis llengües europees amb la finalitat que els espectadors puguin consumir-los en la seva llengua materna. Gràcies a això, l'audiència és molt diversa i, a més a més, com que el contingut se centra també en països de fora de la Unió, podem dir que té un abast mundial. És important puntualitzar que, des del seu naixement, ARTE està compromès amb la diversitat cultural i la pluralitat de llengües, considerant que la millora de difusió dels continguts audiovisuals europeus pot ajudar a la integració cultural a Europa.
Com que hem obert el focus de recerca de projectes a altres idiomes, hem trobat Amours Interdites. Aquest treball es presenta oficialment en francès i alemany, encara que pot ser traduït automàticament a qualsevol idioma gràcies a l'eina de Google. Tot i això, podem dir que el públic d'aquest documental va més enllà de les persones que sàpiguen aquests dos idiomes, doncs les històries que el protagonitzen es desenvolupen per tot el món, des de Medellín fins a la Xina.
En cada capítol o història d'amor trobem la possibilitat de descobrir la parella protagonista, la seua història i el context. Però, centrant-nos en el contingut del documental en si, podem localitzar diversos media que ajuden a crear una experiència completa i unitària:
un curtmetratge de la història de cada parella a dos veus;
un desxifrat amb un joc de preguntes i respostes que ajuda a situar-nos en el context del país i la problemàtica del curt;
un portfoli;
una crida a testimonis a través d'Internet, mitjançant la qual es demana la interacció de l'espectador amb el documental.
En el moment que l'usuari es posa a navegar pel webdoc, veu reflectida una estructura mixta respecte als hipertextos. Per una part, es pot considerar jeràrquica, ja que una vegada selecciones un tema (una parella) pots veure tots els subapartats, com si fóra una unitat temàtica didàctica; i de teranyina, perquè tot i que està molt estructurat, pots anar fent saltets d'un tema a altre, per exemple, des d'una galeria fotogràfica pots arribar a altra distinta.
Centrant-nos en els constinguts propis del documental, els vídeos de les parelles (el curtmetratge en si) mostren una narració a dos veus de la seva experiència com a parella, incloent-hi els problemes als quals s'han enfrontat i com és el context del seu dia a dia. És a dir, es presenta al lector l'oportunitat de viure des de primera fila una sèrie d'experiències personals, que fan que un espectador mínimament actiu se senti identificat i endinsat en la història. Un bon exemple és la història d'Angela i Keiner, una parella lluitadora en cadascun dels bàndols del conflicte sud-americà i, per tant, una parella afectada políticament, ja que la seua unió suposa un conflicte.
D'altra banda, crida l'atenció l'apartat de la galeria fotogràfica, perquè endinsa l'espectador a un context concret i li fa reflexionar sobre el dia a dia dels protagonistes. Cal especificar que cada galeria és molt distinta de l'anterior, pel que tindrem experiències molt distintes unes d'altres. Cada portfoli o galeria és realitzada per un fotògraf local on s'expressa amor pel seu país des d'un punt de vista relacionat amb el documental. A continuació, especificarem les diferents col·leccions fotogràfiques titulades, a quina parella fan referència i el seu respectiu artista:
Khady y Massamba (classe social), "La lluita de castes" de Siaka S.Traore.
Christophe y Valérie (tradició), "Amor o sotana" de Flore.Ael Surun & Pierre- Yves Brunand.
Cici y Max (sexe), "Un amor secret" de Pixy Xijun Liao.
Mohammed y Shanara (frontera), "Amor sense frontera" de Mahesh Shantaram.
Ilana y Muhi (religió), "El matrimoni de la discòrdia" de Oren Ziv.
Angela y Keiner (política), "Un amor revolucionari" de Federico Rios.
Conny y Pepe (llei), "Amor encadenat" de Inés Dumig.
Sashlyn y Ra' Montae (color), "Amor en blanc i negre" de Jean-Christine Bourcart.
Un altre aspecte a destacar és el joc de preguntes i respostes que es fan durant el webdoc, ja que fan que tot tinga un sentit narratiu i condueixen a l'espectador pel documental tenint en compte les seues respostes o eleccions.
És a dir, funcionen com a nexe entre el curt i altres continguts com dades, intervencions dels protagonistes més concretes o el portfoli d'imatges.
Un exemple de pregunta és la que apareix a la imatge de dalt: "Quants enclavaments existeixen al llarg de la frontera entre l'Índia i Bangladesh?" Trobem vàries respostes i sempre la pregunta de si estàs segur/a de la teva resposta. Una vegada s'ha contestat trobem la justificació de la resposta vertadera amb dades concretes, cites d'experts en la matèria i vídeos representatius, així com enllaços a altres pàgines d'interès sobre la pregunta en qüestió. Per exemple, ací trobem els següents enllaços: "Per què també es monitora la frontera entre l'India i Bangladesh?" o "Quin és l'origen d'aquests enclavaments?". D'aquesta forma, quan el lector s'endinsa en aquest "joc" interactiu del docuweb, entra en un bucle infinit de pàgines d'interès creades per satisfer tots aquestos dubtes que puga tindre el lector, qui serà sempre el cap d'aquesta aventura.
Per tancar l'experiència del documental, es deixa un espai en blanc per a l'espectador on pot incloure testimonis personals. Aquesta eina permet una visió més plural sobre els diferents problemes que es plantegen i que els espectadors puguen compartir (inclús de forma anònima) les seues vivències.
És per característiques com aquestes que veiem un producte especialment transmèdia, ja que juga molt amb la interacció amb l'espectador. En aquest cas, trobem la participació mitjançant la col·laboració amb experiències personals, el joc de preguntes i respostes, les fotografies (doncs no és un simple joc de mirada, sinó que hi ha un procés d'anàlisi per part de l'espectador) i, evidentment, el poder que té el lector per decidir cóm dirigir el documental. Amb aquestes dades, es pot afirmar que els documentals web són un bon exemple d'hiperficció explorativa.
Dins dels estudis narratius i, concretament, els focalitzats als textos construïts com a hipertext, es pot localitzar aquest concepte d'hiperficció explorativa. Fa referència a la relació entre el lector i l'autor del text, on el lector té certa llibertat per elegir què passarà a la història i prendre decisions sobre els trajectes de la lectura. En properes entrades del blog, parlarem d'alguns docuweb on es conta una història més complexa i aquesta definició es veurà molt més clara. De totes maneres, si ens centrem en aquest projecte, veiem la presència d'aquest format de narració on l'individu que està darrere de la pantalla té llibertat de decidir cóm gestionar la seva experiència a Amours Interdites (mitjançant les eines que hem mencionat abans).
I, finalment, tomant la referència dels estudis de Nichols sobre les modalitats lligades als documentals, trobem que es classifica dins de:
una modalitat de representació participativa, on el creador del webdoc incita l'usuari a participar escollint certs punts de la narració a la mateixa vegada que utilitza submodalitats de vídeo, audio... És a dir, li deixa una part de control a l'usuari;
una modalitat de navegació mitjançant testimonis o testimonial, ja que es presenten tots els protagonistes i l'usuari selecciona un d'ells per començar l'experiència. Cadascun dels protagonistes s'especialitza en un tema concret (en aquest cas, en motius pels quals els seus amors estan prohibits). Nichols diu que açò és una metàfora en format d'agrupació de persones entrevistades. A més, els personatges són interactius i, quan són seleccionats, s'obri un ventall de continguts relacionats com els vídeos, la galeria fotogràfica i l'espai destinat a les experiències dels usuaris. Dins d'aquesta classificació, s'especifica un grau d'interacció dèbil;
una modalitat d'interacció social o d'apps 2.0 on hi ha una interacció bàsica mitjançant de les icones i es poden aportar continguts però que no afecten el fluix del documental, com l'espai en blanc per comentar les experiències pròpies.
Aleshores, tornant a l'apunt anterior, ens preguntem: pot l'espectador sentir-se més proper a una trama audiovisual mitjançant la narració del documental web?
Comments