L'UNIVERS TRANSMÈDIA A ESPANYA: PASSOS PETITS.

La història oficial de la televisió espanyola va començar el 28 d’octubre del 1956 de forma tardana en comparació amb la majoria de països europeus (Regne Unit en 1946 i Alemanya en 1951). En els últims anys s’ha produït un canvi en la manera de consumir sèries i películ·les, ja que la majoria s’estrenen en plataformes on demand com Netflix, HBO o Movistar Plus.

Font pròpia

De la mateixa forma que a la televisió, el fenomen transmèdia va arribar a Espanya de forma tardia, i encara avui queda molt de camí per recórrer si ho comparem a escala mundial. La majoria de productes transmèdia nasqueren de forma mono mediàtica, que després de veure l’èxit que van obtenir s’ampliaren (Águila Roja, Amar en tiempos revueltos). Però, per què costa crear transmèdia a Espanya? Segons Scolari (2014):

• Les produccions són limitades i són majoritàriament adaptacions

• Els creadors no han adaptat el pensament transmèdia.

• Predominen els productes de tipus transmèdia tàctic i escassegen els transmèdia estratègic

• Fa falta una legislació que tinga en compte les narratives transmèdia per parts dels fans.

• No es té en compte la creatividat dels fans, molt diferent del cas dels EUA.

Fins ara, les sèries transmèdia espanyoles que més èxit han obtingut són Águila Roja i El ministerio del tiempo. Al principi les sèries de televisió es consumien de manera unilateral, però el naixement d’Internet i les xarxes socials van fer possible l’arribada de la narrativa transmèdia.

No obstant això, el transmèdia no sols se cenyeix a les sèries de televisió, sinó que també comprén altres produccions com ara:

• Els reality shows (Operación Triunfo).

• Els late night shows (Buenafuente).

• La paròdia (Polònia).

• Personatges com El Chikilicuatre.

• Pel·lícules com El cosmonauta (Nicolás Alcalá, 2012).

• El periodisme, que expandeix el seu relat informatiu a través de la participació de l’audiència amb la informació, fotografies, vídeos o material textual.

• Documentals interactius (Las voces de la memoria) que, segons Scolari (2014) són ‘una confluència de sistemes de significació en un entorn digital interactiu’.

• El teatre (La Fura dels Baus amb obres de teatre com Afrodita y el juicio de Paris, Teatron o Interteatro) (Hernando, 2003).

• Grups de música com YTriple Corporation que, en traure el seu disc al mercat, també publicaren una novel·la.

• Les tres bessones, que llançaren en 2002 dos episodis dedicats a Gaudí i posteriorment seguiren la història en llibres, videojocs online i una obra de teatre en català amb personatges nous.

Font pròpia

Dit açò, tornem a l'àmbit de la ficció: les sèries. Per aclarir-nos, dividirem les produccions per cadenes televisives fins a la irrupció de les plataformes de vídeo on demand:

1.- TVE

TVE va llançar en 2009 Águila Roja, que després de veure el seu èxit en la graella, va decidir crear una estratègia transmèdia que va atraure a més audiència perquè implicava que aquesta passava de ser passiva a activa, a més de llançar còmics, llibres, videojocs i convocar actes. El 2015, TVE llança El ministerio del tiempo, que es podria considerar, fins a la data, el projecte transmèdia nacional amb més èxit: fanfics, grups de Whatsapp, xarxes socials, fòrums, La puerta del tiempo (la seua web oficial). A més, els usuaris poden crear els seus propis continguts i històries i penjar-los en la xarxa. Aquests usuaris esdevindrien, com ja havíem introduït en la primera entrada, ‘’prosumers’’ (Toffler, 2006), és a dir, són consumidors i productors alhora.

Fan art

2.- Antena 3

Antena 3 ha emés sèries transmèdia com ara El barco, coneguda pels seus ''Twittersodios''; Vis a vis que té un fals documental amb contingut inèdit; El secreto de puente viejo, centrat en el públic femení d’entre 55 i 65 anys, va llançar al mercat llibres que ampliaven la narrativa de la sèrie; obres de teatre (El primer secreto de Francisca y Raimundo); i Los protegidos, que expandia el seu univers a través aplicacions, xarxes socials, llibres i videojocs.

3.- Telencinco

Telecinco té a les seues produccions sèries transmèdia, com La que se avecina amb webs oficials amb diferents seccions: personatges, zona fan, tartites d’Alba, Mariscos

Recio, rànquing, curiositats o frases mítiques, xarxes socials, llibres, còmics o un diccionari.

Una vegada arriben les plataformes de vídeo on demand, comencen a competir contra les cadenes de televisió. Aquests nous suports són Netflix (Paquita Salas, Las chicas del cable); Movistar +, que avui és la que aposta 100% per adaptar el transmèdia a les seues sèries (La zona i La peste) col·laborant amb El cañonazo; i HBO, que inclús va llançar una campanya especial de Juego de tronos en Espanya, amb contingut inèdit. Sorprén que, davant la bona acollida d’aquestes plataformes, RTVE també s’haja llançat a la piscina i haja apostat per pujar contingut exclusivament online a PLAYZ, incloent-hi entre aquest Si fueras tú, la primera sèrie interactiva espanyola, Inhibidos, Dorien, Mambo o Nosotrxos somos. Era un projecte a tindre en compte, ja que la competència era indiscutible: T5 i A3 havien llançat Mtmad i Flooxer.

---

El futur està clar i pareix ser, que a poc a poc avança cap a una direcció: cal pensar en transmèdia, i cada dia s'hi pensa més.

#transmedia #spain #tv