EL CAS TRANSMÈDIA DE MOVISTAR +
- IDB
- 14 nov 2018
- 8 Min. de lectura
Actualizado: 30 dic 2018
Sabíeu que Movistar + està llançant sèries originals 100% transmèdia? Productes ambiciosos i estratègics perquè l'espectador estiga implicant i immers en el projecte audiovisual i puga gaudir de l'univers que l'envolta. Jenkins (2007) diu que ''la narrativa transmèdia representa un procés en el qual elements integrals d'una ficció es dispersen sistemàticament en múltiples canals amb el propòsit de crear una experiència d'entreteniment unificada i coordinada. En teoria, cada mitjà contribueix de forma única al desenvolupament de la història''. I això és el que anem a veure a continuació, com les sèries originals actuals de Movistar + han adaptat la seua manera de pensar als nous temps, el del transmèdia.
Abans de començar a analitzar les sèries, cal recordar que Movistar va nàixer en el 1995 i sols oferia servei de telefonia mòbil. En 2012 integren a la seua oferta ADSL, telefonia fixa i mòbil i televisió. Va ser la primera operadora a introduir televisió mòbil i oferir canals. El canal Movistar Series comença la seua emissió en 2013 i a partir d'ací, junt amb sèries internacionals comencen a llançar les seues originals, que són algunes de les que veurem a continuació.
En aquest post anem a analitzat totes les sèries originals i la seua estratègia transmèdia, que es financen segons el sistema de pagament, en el qual els consumidors paga pel contingut a través d'una subscripció.
1. La peste: Sèrie estrenada en 2017 que es trasllada a la Sevilla de la segona meitat del segle XVI, que era la ciutat del món occidental, on confluïen moltes nacionalitats i estrangers. Però hi ha un brot de peste i en mig d’aquesta, membres importants de la societat sevillana apareixen assassinats. És per això que Mateo, condemnat per la Inquisició, ha de resoldre aquests casos.
L’univers transmèdia d’aquesta producció és una de les més originals de la plataforma i compta en més de 350 minuts de contingut audiovisual. Està dissenyat per l’empresa transmèdia El cañonazo, fundada en 2010 i que des de llavors treballen per a marques reconegudes com Adidas o productores com Globomedia. Per a gaudir d’ell has d’entrar a la web https://www.larutadelapeste.com/, on trobem un mapa interactiu de la Sevilla del segle XVI:
Com podem observar, hi ha varies seccions on podem adquirir coneiximents de forma interactiva segons en quin capítol de la sèrie estigues:
La Wikipeste, creada per fans baix l’usuari La hermandad, que pretén recopilar tota la informació sobre la sèrie: personatges, capítols, llocs i la Sevilla del segle XVI.
Los inquisidores en la catedral és un podcast en el qual els creadors de la sèrie, Alberto Rodríguez i Rafael Cobos, comenten cada capítol, els secrets de la seua producció.
En Yantar el chef Daniel del Toro ens ofereix, junt amb el casting d’actors i actrius, receptes de cuina del segle XVI actualitzades al nostre.
El confesor en el castillo de San Jorge és un podcast en el que podem escoltar contingut inèdit, la confessió, en cada capítol, d’un personatge condemnat per la Inquisició
CGI Sevilla: dos agents especials comenten i investiguen la realització dels efectes de la sèrie a través d’entrevistes i making off.
Ida y vuelta en el puerto és un webdoc que tracta el context de la sèrie, la Sevilla d’ahir i d’avui, a través de documents històrics, vídeos, textos e imàgens.
En La mancebía, una web-serie, Cecilia Gómez (Eugenia) parla de diversos temes tractat com si fora, segons ella, ‘’una youtuber del siglo de Oro’’.
Però el recorregut per Sevilla no es limita al segle XVI, sinó que en https://www.larutadelapeste.com/sevilla podem recórrer de manera geolocalitzada la Sevilla del segle XXI, que conecta llocs de la sèrie amb els actuals, descobrint-nos històries a través de vídeos i àudios.
A més, a la web de Movistar +, també podem explorar les seccions de personatges, sobre la sèrie o creadores.
‘’El repte més gran d'aquest projecte ha estat ser tan escrupolosos amb la Història com l'és la sèrie”.
David Sanz Verjano, responsable de transmèdia i ecosistema digital de les sèries originals Movistar +.
2. Gigantes: Narra la història de la família Guerrero, que a través de la compravenda de mobles al rastre de Madrid desenvolupen activitats criminals i de com la policia tracta de parar el seu poder. La web ens du a l'univers transmèdia, experiència en 360º, on l'espectador interactua segons el nivell de coneixement de la trama, que s'anomena Operació Gigantes i que li donarà informació perquè faça les seues teories.
''L'univers narratiu de 'Gigantes' és tan ampli i els seus protagonistes tan complexos que ens semblava que era una ocasió única per a submergir als espectadors de la sèrie en les complexes relacions personals i negocis dels Guerrer des d'una posició privilegiada, recolzada en l'excel·lent treball de guió de la sèrie i en la creació de continguts i formats transmèdia innovadors i interessants".
Miriam Lagoa, encarregada de Transmédia de Producció Original de Movistar+.
En aquesta habitació podem trobar diversos elements, els quals ens conduiran a diferents seccions:
Proves: açò farà que sospitem d'uns o d'altres.
Càmeres ocultes en localitzacions claus de la trama.
Xarxa d'implicats: per a conéixer els personatges i els seus vínculs.
Videoblog del subinspector Diego Rojas, que guiarà a l'espectador en el cas.
Escoltes policials: àudios de gent relacionada amb els crims o periodistes.
Testimonis protegits: vídeos on coneixem dades confidents.
Articles de revistes o periòdics relacionats amb el cas.
Xarxes socials: ací els protagonistes comparteixen la seua vida més enllà de la sèrie.
Pistes: ací trobem tot el que hi ha de la investigació, informes mèdics o atestats, entre altres coses.
A més, també podem accedir a contingut com un xicotet documental de making of, crítiques de la premsa i comentar la sèrie baix el hashtag #GigantesLaserie en xarxes socials.
"Per a crear aquesta experiència, ens hem endinsat en una narrativa interactiva concèntrica, partint de la comissaria, amb la qual es pot explorar tota la trama paral·lela a la sèrie. Sempre és un repte posar-nos en la ment dels 'fans' per a crear un producte que responga a les seues motivacions des de l'entreteniment i la innovació".
Eduardo Prádanos, fundador de l'agència Fluor Lifestyle.
3. Arde Madrid: Ambientada en el Madrid de 1961, té com a protagonista a Ava Gardner i el seu servei domèstic: Ana Mari, Manolo i Pilar i mostra el contrast del context franquista amb la modernitat de l'actriu. Es compon de 8 capítols dirigits per Paco León.
La web de la sèrie ens ofereix informació sobre la sèrie, els personatges, memòries sobre el rodatge (direcció, guionistes, producció) i la secció Extres, on trobem els secrets del rodatge i vídeos situant a l'espectador en el context de l'època.
A més, els seguidors de la sèrie podran compartir les seues opinions, vídeos o fotos en xarxes socials baix el hashtag #Arde Madrid.
4. Virtual Hero: Basada en una idea original de Rubius i a la vegada, en el còmic que va publicar en 2015, la sèrie narra les seues aventures dins d'un món de realitat virtual.
Dins de l'univers transmèdia d'aquesta sèrie trobem la possibilitat de conéixer als personatges, un documental de 52 minuts sobre Rubius i la creació de Virtual Hero i jugar amb la RV de la sèrie, que va estar disponible en el Madrid Game Week (18-21 d'octubre), Sitges (Bcn) el 6-14 d'octubre i Teléfonica Flagship Store en Madrid del 17-18 octubre. Aquesta es la primera vegada que una sèrie animada ofereix aquest tipus d'interactivitat a l'espectador.
I com no, els seguidors poden comentar la sèrie en xarxes socials amb el hashtag #virtualherolaserie. A més, el 5 de desembre eixirà a la venda la sèrie en DVD,
acompanyat per 6 postals i contingut extra.
5. La zona: En col·laboració amb El cañonazo i Flúor, aquesta sèrie és, junt amb La peste, una de les més estratègiques parlant en clau transmèdia. És un thriller policíac que consta de 8 capítols i tracta de com, després d'un desastre nuclear al nord d'Espanya, dins de la zona d'exclusió comença a aparéixer un nou ordre social.
La web ens ofereix vídeos extra per a enriquir l'experiència narrativa. Alguns d'ell són La zona de exclusión, un making of en el que el crític Jesús Usero parla amb actors, directors, tècnics sobre producció i temes de la sèrie; Anatomía de La zona, minisèrie que parla sobre la narrativa i Cicatrices, un fals documental de 26 minuts que parla sobre la zona d'exclusió, el que va passar en Nogales abans del crime.
També podem conéixer els expedients dels personatges i escoltar El contador Geiger, on els tècnics, autors i actors ens conten el procés de producció. Aquest podcast consta de 8 capítols, que són conduïts per Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo i s'emetien després de cada capítol. A més, els espectadors poden gaudir de continguts a les xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter i comentar la sèrie amb el hashtag #Lazona.
Però això no és tot, el punt fort es La otra zona, que amplia l'univers de la sèrie, on l'espectador pot gaudir de més de 310 minuts de contingut audiovisual: podcast, webserie, ficció sonora, un joc en línia de narrativa immersiva, imàgens 360 graus, mockumentaries, web col·laborativa, making of i xarxes socials.
Les seccions de La otra Zona van segons el punt de la sèrie en el que estiga l'espectador i són les següents:
En Alerta: sèrie de guió on es conten les conseqüències del desastre nuclear.
Llista de reproducció de Spotify d'Arca_hell, pseudònim d'un dels personatges.
El mural: pistes en forma de fotografia, retallades o notícia.
Des del búnker: podcast d'Arcan_hell on desvela les seues sospites
Sigue la pista: joc de narració interactiva on l'usuari pot recórrer l'opció narrativa que vulga i descobrir noves trames.
La Zona abandonada és un compte d'Instagram en el que Arcan_hell penja fotografies de paisatges. Els usuaris poden participant enviant les seues pròpies, que en un futur podrien ser seleccionades per a ser localitzacions de la sèrie.
Naturatrox: imàtgens en 360º de ciutats espanyoles pre i postnuclears
WikiZona: punt d'informació de la sèrie fet pels fans i administrar per Adversus. Aquest grup, darrere d'una màscara de gas, difonen en Facebook i Youtube teories. A més, existeixen dins de la ficció i fora d'ella, on animen a l'espectador a participar en les xarxes.
6. Skam: Aquesta sèrie és una adaptació de l'original, que és la noruega i trata la vida quotidiana d'un grup d'adolescents.
"Intentem adaptar-nos als temps. L'original se centrava en Facebook, però avui dia tots els adolescents estan en Instagram. Créiem que era a partir d'ací on havíem de crear els perfils dels personatges", diu Rafa Taboada, productor executiu de Skam. "Aquest dispositiu transmèdia ens permet actualitzar la web i les xarxes en temps real, mentre els fets ocorren en la ficció''.
''Tota aqueixa vida dels personatges en xarxes socials impregna la sèrie. Des del perfil d'Instagram d'un personatge, el fan pot descobrir a qui segueix i l'ajuda a imaginar com és, quins valors té... afegint una profunditat que solament amb el guió no haguérem pogut plasmar". I aixina és, cada dia a la web es publica nou contingut a temps real: conversacions de Whastapp i notificacions d'Instagram. Cada personatge té un perfil en Instagram que s'actualitza amb freqüència.
7. Sèries originals com Velvet colección, Vergüenza, Lo que dicen de nosotros, Félix o El día de mañana ens ofereixen el que hi ha darrere les càmares i els secrets de la producció.
En conclusió, Movistar + ha sigut tota una revolució. Ja no sols ofereixen productes audiovisuals propis de qualitat i atractius, sinó que tenen una web visualment agradable, fàcil, amb contingut addicional que complementa l'experiència i pròpiament transmèdia, com el cas de Gigantes, La peste i La zona.
"El que ha fet Movistar és donar un cop sobre la taula molt important en la televisió en Espanya"
Eduardo Prádanos, uns del creadors del joc interactiu de La zona, referint-se al transmèdia.
コメント