L'univers harry potter

Tothom coneix Harry Potter: bé perquè ha vist alguna pel·lícula o bé perquè ha escoltat parlar-ne. Mou un gran nombre de fans a escala global, els llibres han estat traduïts a més de 80 llengües i d'aquestos s'han fet unes 450 milions de còpies, tal com s'afirma a la pàgina oficial Pottermore.

Presentació a la Trafalgar Square de Londres de la pel·lícula ''The Deathly Hallows: Part 2''. Una gran aglomeració de fans aguaiten l'última entrega de la saga.

''Després dels llibres, les pel·lícules, els videojocs, el marxandatge i els parcs temàtics, la gallina dels ous d'or segueix treballant. El novembre del 2016 es va estrenar un nou film sobre el Món Màgic a principis de segle XX (la primera part de la saga Fantastic Beasts and Where to find them); el darrer estiu fou presentada a Londres l'obra de teatre sobre el fill de Harry Potter (Harry Potter and the Cursed Child), així com un llibre en format físic i digital i, a principis del 2017 fou publicat el guió de la película sobre Animals Fantàstics''.

Melle Goyanes, M., Pardo Crego, A., Toural Bran, C., & López García, X. (2017). La dimensión transmedia de Harry Potter: rasgos de las extensiones canónicas. Revista ICONO14 Revista Científica De Comunicación Y Tecnologías Emergentes, 15(2), 1-24. https://doi.org/10.7195/ri14.v15i2.1023

J.K. Rowling publica el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, el 1997. Des d'aleshores fins al 2000 llança els tres llibres següents, gràcies a l'èxit del primer. I serà a partir d'aquest moment quan comença el boom de Harry Potter, tant pel que fa a la producció com a l'acollida d'un nombre de fans cada vegada major. Des del 2001 fins al 2011 es publiquen els tres llibres restants i les 8 pel·lícules que contribuiran a que el públic d'aquest univers s'amplie moltíssim. En paral·lel, es creen videojocs, esdeveniments i tot tipus de contingut que expandeix l'univers i ajuda a comprendre els personatges o ompli buits de la narració central. Rowling mateixa trau al mercat publicacions que pretenen materialitzar llibres ficticis que aparéixen al seu món màgic. Per exemple, Quidditch Through the Ages (2001) reflecteix un llibre homònim pertanyent a la biblioteca de Hogwarts que es nomena en els llibres i pel·lícules. The tales of Beedle the Bard, publicat per J. K. Rowling el 2017, ofereix als fans una pinzellada dels contes infantils clàssics del món màgic que es nomenen però no s'hi profundeix a la trama principal de la història.

D'altra banda, amb el beneplàcit de Rowling, s'ha publicat molts llibres oficials de caràcter enciclopèdic sobre les pel·lícules, el rodatge, els personatges i els llocs del Wizarding World, un d'ells The Character Vault. També s'ha creat una pàgina web oficial, Pottermore, on els fans poden interactuar amb l'autora, es publiquen notícies, articles i escrits inèdits. A més a més, el 2016 s'estrena l'obra de teatre Harry Potter and the Cursed Child que desenvolupa el fil narratiu del fill menut de Harry. Finalment, pel 20 aniversari de la publicació del primer llibre de la saga, s'han fet reedicions especials de les novel·les, s'han organitzat concerts simfònics de la BSO que acompanyen la projecció dels films i s'ha muntat una exhibició en la British Library anomenada Harry Potter: A History of Magic, a partir de la qual la BBC ha fet un documental en què s'entrevista l'escriptora i es mostra material inèdit (si eres un gran fan, no te'l pots perdre!!).

Com es pot veure, Harry Potter no naix transmèdia; no obstant, l'èxit i la bona acollida per part dels lectors des d'un inici ha fet de la història que va escriure una xica en un tren des de Manchester a Londres, un dels grans universos transmèdia dels nostres dies. Aquest èxit radica, segons Jenkings, en la capacitat d'aquesta narrativa d'atraure lectors més enllà del seu target (xiquets menuts als que els agrada la fantasia). Jenkings explica:

''L'èxit de Harry Potter il·lustra el poder dels mitjans especialitzats. Començant pel fet que és un llibre per a xiquets i una fantasia, dos gèneres que històricament han atret solament lectors especilitzats. Els acadèmics segurament no haurien predit aquest nivell d'interés popular quan es va publicar la novela original''.

JENKINS. H. (2011). ''Three reasons why Pottermore matters...''. En http://henryjenkins.org/blog/2011/06/three_reasons_why_pottermore_m.html

L'univers ''potterià'' es pot dividir en dues parts: la primera, abastaria els 7 llibres i les pel·lícules adaptades a partir d'aquests, que conformarien la narrativa central, des de La pedra filosofal fins a Les relíquies de la mort; i, la segona, fa referència a la resta de llibres, videojocs, esdeveniments, contingut generat pels fans i els llibres d'Animals Fantàstics amb les futures pel·lícules. D'una banda, quant a la primera part, Jenkings, que recordem que fou qui va encunyar el terme transmedia storytelling i des d'aleshores s'ha dedicat a l'anàlisi d'aquest fenòmen, explica en un article del 2011 que els primers llibres i pel·lícules no serien transmèdia en el sentit que ell comprén el concepte. Les pel·lícules són adaptacions bastant fidels dels llibres, de manera que pràcticament no aporten informació nova sobre l'univers de Harry Potter (potterverse), no contribueixen a fer gran el món màgic, simplement conten la història d'un mitjà en un altre (crossmedia). No obstant, com ja havíem avançat en la introducció, hi ha un debat inconclòs sobre si s'haurien de considerar les adaptacions part del transmèdia o no. Tot i que Jenkings s'hi mostra negatiu en un primer moment, amb el temps ha acceptat la possibilitat de què foren entesos com a part de l'univers, ja que encara que no l'expandeixen, ajuden a comprendre'l aportant de forma mínima algun element nou al material del que se'n parteix. Una posició més radical adopta Christy Dena:

''Tal com asseyala Dena, [...] translladar Harry Potter d'un llibre a una sèrie de pel·lícules comporta pensar més profundament en quina aparença té Hogwarts i, per tant, el director artístic/productor de disseny ha expandit i estés significativament la història en aquest procés''. 

JENKINS. H. (2011). ''Transmedia 202: Further Reflections'' en http://henryjenkins.org/blog/2011/08/defining_transmedia_further_re.html.

En general, altres autors, com ara Scolari, s'han mantés en una posició favorable a considerar les adaptacions com a part del transmèdia i, alhora, un contingut diferent de les extensions. A la fi, el debat pareix que s'encamina a comprendre que les adaptacions són transmèdia en funció d'allò nou que aporten. D'aquesta manera, els límits conceptuals continuen sent prou subjectius i difusos.

Per tant, independentment de si creiem o no adient considerar transmèdia aquesta primera part del Potterverse, el que està clar és que, junt amb tots els videojocs, altres llibres i la resta de contingut, s'ha creat tot un món de significació transmèdia. D'altra banda, cal recalcar que existeixen diferències notables entre les pel·lícules de Harry Potter, que, com ja hem avançat, són bastants fidels als llibres; i els films basats en Fantastic Beasts and Where to Find Them, dels que només s'ha estrenat un amb el mateix nom que el llibre, a finals del 2016. El llibre, publicat el 2001 (com veiem, en paral·lel a l'escriptura de la saga centrada en Harry Potter), és una enciclopèdia sobre criatures màgiques. En canvi, les pel·lícules ens translladen anys abans de la història de Harry, a principis del segle XX; en la primera i única pel·lícula estrenada fins al moment, el protagonista és un mag que compila criatures màgiques per fer una enciclopèdia. Aquesta, junt amb les pròximes 4 pel·lícules, contribueixen en major mesura a expandir l'univers ''potterià'' en comparació amb les 8 primeres, ja que ofereixen nova informació a l'espectador inèdita en qualsevol suport.  Segons ha explicat la productora, Warner Bros, són una ''Nova Era'' per al potterverse, ja s'han descentrat de la narrativa que girava al voltant de Harry Potter com a protagonista. Potser açò responga a una societat i un fandom que ha esdevingut més transmediàtic, que exigeix noves fórmules i no té suficient amb la narració ja molt explotada de Harry Potter.

Cal destacar que la figura de l'escriptora, J.K. Rowling, sempre ha estat molt present en tot el procés de producció i escriptura fílmica: en un primer moment en l'adaptació dels llibres a les pel·lícules; i ara com a co-guionista en la nova saga de Fantastic Beasts and Where to Find Them. D'aquest control sobre la producció oficial se'n deriva un altre: el control del user-generated content i la poca llibertat que ofereix a un fandom bastant fidel a l'univers. S'ha criticat que la fi de la narrativa de Harry Potter siga tan tancada (ATENCIÓ ESPÒILER!!!): un epíleg que situa els personatges principals 19 anys després,  mostrant les famílies que han format Harry amb Ginny i Hermione amb Ron. No deixa un final obert perquè els fans experimenten amb els possibles desenllaços, sinó que deixa molt clar com finalitza i quins personatges acaben junts (per a desgràcia de gran part de la comunitat fan que preferia una relació romàntica entre Harry i Hermione). D'altra banda, també han tingut prou ressò alguns conflictes pels drets d'autor. Rowling s'ha enfrontat amb fans i ha arribat en alguna ocasió a judicis. També sol ser contundent en totes les especulacions i esperances dels fans, clausurant portes narratives, per exemple quan va afirmar que

''no hi hauria més Harry Potter ni res que tinga a veure amb el que envolta al personatge principal''.

Finalment, per acabar aquesta entrada ens agradaria llançar una reflexió. Com comentàvem des de l'inici d'aquest blog, el paper dels fans en el desenvolupament i consolidacció de qualsevol univers transmèdia és essencial; a banda de la creació de contingut no oficial, que és important, si no es manté l'interés i no se copsen les espectatives del públic, el futur del producte potser no siga tant exitós. Aleshores, per què J.K. Rowling dóna tan poca llibertat?