Immersió i extracció a The Simpsons
- SDM
- 7 nov 2018
- 5 Min. de lectura
The Simpsons potser siga una de les ficcions transmèdia que tenim o teníem més a l’abast en el nostre dia a dia. Qui no ha dinat amb aquesta intro esperant veure l’escena del sofà que cada dia era diferent?
The Simpsons com a ficció transmèdia
La sèrie còmica d’animació per excel·lència, creada per Matt Groening, s’emet per primera vegada el 17 de desembre en la cadena nord-americana Fox. A partir d’aquest moment, a mesura que va adquirint ressó a les pantalles de la resta de països, s’expandeix a altres formats:
Però tot açò només és només una petita part del transmèdia, ja que H. Jenkins estableix 7 principis o característiques fonamentals de tota narració transmèdia (transmedia storytelling), que ja hem citat en altres entrades d’aquest blog. Dins d’aquests, trobem una parella de característiques oposades i en les que centrarem l’anàlisi avui a través del cas concret de The Simpsons: la immersió (immersion) i l’extracció (extractability).
''En la immersió, per tant, el consumidor entra en el món del relat, mentre que en l'extracció, el fan assumeix aspectes de la història com a recursos que després aplica a la seua vida quotidiana''
No obstant, aquestes característiques són inherents a totes les narracions, des dels llibres fins a les pel·lícules, amb un sol mitjà, tenen la capacitat d’introduir l’espectador en ella i de establir ponts que connecten la ficció amb la realitat de l’audiència. De fet, Jenkins ho dóna a entendre en un article seu:
‘’ [...] la immersió - la capacitat dels consumidors per a entrar en mons ficticis- va impulsar la creació del cinema i ha nodrit el desenvolupament de molts altres mitjans posteriors.’’
La immersió ja existia abans del cinema i els altres mitjans que han sorgit després, com ara, Internet, la ràdio, el còmic, el marxandatge... Per tant, com que aquestes característiques per elles mateixes no creen necessàriament una transmedia storytelling, les analitzarem aplicades al cas concret tenint en compte com interactuen amb la resta de principis, com l’expansió i la creació d’universos, que també estan presents. Per tant, ens centrarem en aquests dos principis, però tots hi estan a The Simpsons i entre tots ajuden el desenvolupament a través de les plataformes. Cal recordar la complexitat de les ficcions transmèdia que ja havíem avançat en la introducció d'aquest blog i en la que insisteix molt M. Bourdaa a ''‘Following the Pattern’: The Creation of an Encyclopaedic Universe with Transmedia Storytelling'' (2013).
Com es reflectixen la immersió i l'extracció a The Simpsons?
En primer lloc, la immersió va de la mà de la presència de molts canals que ofereix a l'espectador la capacitat de submergir-se de ple en el món (profunditat) i porta implícita, en conseqüència, la idea d'expansió i construcció de l'univers. A través dels videojocs, còmics, guies sobre personatges, els capítols especials de Halloween, i la pel·lícula, entre altres, els fans poden adquirir un nivell de coneixement molt alt sobre Springfield i els personatges que l'habiten; cada suport aporta alguna cosa nova a la narrativa i contribueix a crear l'univers dels Simpsons del que els seguidors poden arribar a sentir que en formen part. La immersió és tan consistent i efectiva en alguns fans que són capaços de preveure com actuarà Homer en certes situacions o com respondrà Bart davant l'actor secundari Bob.
Un símptoma clar de l'efecte de la immersió és la bona i llarga acollida de la sèrie i la resta de formats. Si la narrativa no haguera aconseguit fer que l'espectador s'endinsara en la vida dels Simpsons, no hauria durat 28 temporades a televisions de 94 països (segons la revista Forbes) ni s'hagueren fet còmics, llibres, pel·lícula, marxandatge... L'expansió de l'univers a través dels diferents canals respon a una audiència cada vegada més participativa i atrapada per la familia nord-americana.
D'altra banda, l'existència en el món real d'espais basats en llocs ficticis de l'univers Simpson contribueix a l'extracció, s'extrauen de la ficció llocs i elements que ajuden a què els fans associen cada vegada més el món de Springfield amb la seua realitat.
kwik-e-mart (Myrtle Beach):
UNIVERSAL STUDIOS FLORIDA (PARC D'ATRACCIONS):
Tots aquests exemples també contribueixen alhora a la immersió, ja que mitjançant espais no ficticis els fans poden sentir per una estona que formen part de la ficció. Tenen l'oportunitat d'endinsar-se en el món animat de Springfield i sentir que en qualsevol moment apareixerà Barney a furtar-los la cervesa de les mans.
Seguint en aquesta línia, un altre exemple, passant dels llocs a les begudes, és la cervesa Duff, que té una rellevància considerable en la narrativa: en quasi tots els capítols Homer beu cervesa Duff, ja siga en el sofà o en el bar de Moe; en alguns capítols apareix el carismàtic Duffman, promocionant-la; s'anuncia en els partits de beisbol...
''Una forma particular d'extracció és l'anomenat product-placement invers, que es presenta quan un producte de ficció -com la cervesa Duff de Els Simpsons- abandona la narració i se comercialitza al món real.''
Scolari, C. (2013). ''Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan''
Per concloure l'anàlisi de l'extracció, el fet que siga una sàtira a la societat nord-americana implica que encara que siga de forma implícita i indirecta hi haja al·lusions a la realitat dels espectadors. Es posa en evidència de forma còmica els aspectes més negatius de la societat nord-americana:
el paper de les empreses amb els treballadors i com contribueixen a contaminar el medi ambient
el consumisme absurd i els cànons femenins inassolibles a través de Stacy Malibu
el consum excessiu de menjar basura i la consegüent obesitat
la incompetència i corrupció política representada per l'alcalde Quimby
la reflexió sobre el sentit de votar en sistemes polítics bipartidistes. Açò va influir, per exemple, en les darreres votacions a rectorat de la UV, en què es podia votar a Kodos o Kang, en referència a un capítol de la sèrie)
reflex d'una societat molt religiosa fins a un punt que absurd, representat per Flanders
una indústria cultural que crea grans estreles i una societat cega davant la televisió
qüestionament del paper protector de la policia, que és moltes vegades ridiculitzada a través de Wiggum
es tracten altres temes com el sentiment patriòtic nord-americà, l'homofòbia el racisme, el masclisme, l'especisme...
La majoria d'aquesta realitat nord-americana és críticada sovint per Lisa Simpson, com per exemple, en aquest capítol, en què escriu una carta a la ciutat de Springfield:
Totes aquestes crítiques subjacents, dins de la aldea global i globalitzada en què vivim, són extrapolables no només a la societats dels EUA, sinó també, en una bona mesura, a l'espanyola i a altres. I açò també és una forma d'extracció.
Com afirma Juan Pablo Marín Correa a ''Detrás de Los simpsons: comunicación, sociedad, cultura'' (2003), Els Simpsons ''són una crítica i un reflex de la nostra societat'' que ens convida a riure d'ella i eixa és una de les claus per a comprendre la seua continuïtat tants anys a les pantalles televisives. No obstant tot això, tot i que sembla tindre un paper subvertiu, els seus personatges gairebé mai no canvien el statu quo establert.
En definitiva, després de quasi 30 anys, l'interés per la família de Springfield i tot el món que els envolta sembla no haver cessat. I açò s'explica, en part, per la capacitat de la narrativa d'atrapar els espectadors i per les dinàmiques d'extracció analitzades que construeixen ponts entre la realitat i la ficció. Una barreja de mons que sembla tindre alguns anys més de vida, malgrat les crítiques negatives a les darreres temporades.
I, per acabar, si heu arribat fins ací, segurament sou uns grans fans de The Simpsons, com nosaltres; vos deixem un test per a demostrar-ho:
https://www.20minutos.es/trivial/18/eres-un-verdadero-fan-de-los-simpson-demuestralo/
Comentarios