El Legendarium de Tolkien ja ha fet història en el transmèdia
- SDM
- 24 oct 2018
- 5 Min. de lectura
Abans de començar amb l'anàlisi del Legendarium, l'univers fictici creat per Tolkien, veurem el primer minut i mig de The Fellowship of The Ring (2001, Peter Jackson).
Aquest fragment il·lustra la narrativa tan rica i complexa amb què compta aquest univers. Des d'un principi se'ns introdueixen i descriuen algunes races (elfs, nans, hòmens) i llocs (Terra Mitjana, Mordor, Mont del Destí). La complexitat narrativa que assoleix Tolkien només en un canal, la literatura, és extraordinàriament fantàstica, i mai millor dit: no només construeix una història, sinó que crea un món amb els seus propis continents i llocs, centenars de personatges, una varietat de races amb les seues peculiaritats, i el que possiblement és més complicat, la creació d'una nova llengua.

Tot va començar, com ja hem avançat, en l'àmbit literari, amb la publicació el 1937 de The Hobbit o també anomenat There and Back Again, un llibre de gènere fantàstic per a xiquets. Conta la història del hobbit Bilbo Baggins, que junt amb Gandalf i uns enans, ix a la recerca del drac Smaug per fer-se amb part del seu tresor. Davant l'èxit d'aquest primer llibre, Tolkien va fer cas a les demandes i va escriure The Lord of The Rings, dividida en tres llibres: The Fellowship of The Ring (1954), The Two Towers (1954) i The Return of The King (1955). Aquesta trilogia va tindre molt bona acollida i és la part de l'obra de l'escriptror i filòleg britànic més difosa, especialment gràcies als films de Peter Jackson. Després de la seua mort, el 1977 el seu fill es va encarregar de la publicació d'un llibre anomenat The Silmarillion on se compilen llegendes i mites, tota la informació necessària per comprendre a Eä, l'univers creat per Tolkien, on trobem la Terra Mitjana, i que és essencial per l'expansió d'aquest univers narratiu.


Tal com explica Scolari en Narrativas transmedia: Cuando todos los medios cuentan (2013), les pel·lícules (de Jackson) han servit per a donar a conéixer l'univers creat per Tolkien que ja s'havia expandit en altres canals, com la televisió, la ràdio o els videojocs, molts dels quals omplin buits que a les pel·lícules s'eludeixen. The Lord of The Rings s'ha exportat a la ràdio: la BCC radio ha fet serials radiofònics sobre aquesta trilogia en dues ocasions, la primera el 1955 amb 12 capítols, i la segona el 1981; també la National Public Radio dels EUA va fer una altra dramatització radiofònica. D'altra banda, també ha arribat a la televisió amb les pel·lícules animades dirigides als més menuts The Hobbit (1977) i The Return of The King (1980). S'han desenvolupat molts videojocs des del 1982, segons Scolari, que s'ambienten en la Terra Mitjana; alguns dels exemples més destacats són per exemple War in Middle Earth (1988) o Shadows of Mordor (1987). No obstant, és sobretot a partir del 2001 fins als nostres dies, amb l'èxit dels films i gràcies al desenvolupament tecnològic, quan s'han llançat al mercat un nombre major de videojocs, al voltant dels 32, tant per a PC com per a consoles. Alguns videojocs han esdevingut jocs de taula, per exemple s'ha fet una versió de Risk d'aquesta saga, també Lego ha tret jocs.
Encetat el segle XXI, van arribar les pel·lícules de Hollywood dirigides per Peter Jackson, i a la gran majoria de pantalles de cinema del món vam veure la batalla de l'abisme d'Helm, vam empatitzar amb Sam, ens vam riure amb Merry i Pippin i vam desitjar que l'anell fóra destruït i els hobbits tornaren segurs a la Terra Mitjana. The Fellowship of the Ring (2001), The Two Towers (2002) i The Return of the King (2003) van guanyar 17 Oscars i recaptat quasi 3.000 milions de dolars, xifres que reflectixen el gran èxit entre la comunitat fan d'aquest univers. Només el primer cap de setmana en les sales de cinema, l'última pel·lícula d'aquesta primera va recollir a Espanya quasi 6 milions d'euros, trencant els rècords que fins el moment tenia Spiderman. Les adaptacions cinematogràfiques de Jackson són molt fidels als textos originals, els llibres; tot i que, com és comprensible, es deixen molts detalls que als textos originals sí que estan. Més tard, s'estrena a les cartelleres la nova trilogia cinematogràfica basada en The Hobbit, entre el 2012 i 2014: The Hobbit: An Unexpected Journey, The hobbit: The Desolation of Smaug i The Hobbit: The Battle of the Five Armies.

Per tant, de la mateixa manera que ocorria amb l'univers de Harry Potter o potterverse, no naix transmèdia, però esdevé gràcies a l'èxit. També trobem altres semblances que cal destacar entre aquests dos universos, com ara: el canal d'origen és la literatura, en concret infantil i fantàstica, que ha aconseguit atraure lectors i espectadors més enllà del seu target; les pel·lícules en ambdós casos han sigut una plataforma fonamental a través de la que han accedit més fans; i, per últim, tant Fantastic Beasts and Where to Find Them com The Hobbit suposen un flashback de la narrativa central o més popular, Harry Potter i The Lord of The Rings respectivament.
D'altra banda, com hem comentat en les entrades anteriors, el paper dels fans és essencial en l'expansió de l'univers i en el cas del Legendarium, que des de meitat del segle anterior porta arrelant-se en la nostra cultura, aquesta participació i creació dels fans és molt activa i prolífica. Començant pels fanfictions, en el portal fanfiction.net, que s'encarrega d'arxivar els relats escrits pels fans, trobem quasi 50.000 resultats de la saga.

Un pas més enllà han anat alguns seguidors que han arribat a emprendre produccions cinematogràfiques inspirades en textos de Tolkien, com és el cas de Kate Madison amb el film Born of Hope (2009), que es pot veure a Youtube; o el de Chris Bouchard amb The Hunt for Gollum (2009), migmetratge sense ànim lucratiu al que també tenim accés a través d'aquesta plataforma, https://www.youtube.com/watch?v=9H09xnhlCQU. La llibertat que dóna l'hereu de l'escriptor britànic, Christopher Tolkien, ha permés que d'una banda se continue expandint l'univers i, d'altra banda, que els fans mantinguen l'interés per la saga escrivint o creant, amb la qual cosa també, de forma ''gratuïta'', fan promoció del producte i açò beneficia els propietaris dels drets d'autor.

En definitiva, Tolkien va aconseguir crear una narrativa i un univers de significació tan complex, ric i interessant que ha traspassat les barreres de la literatura i de tots els mitjans als que ha emigrat per a acabar en una comunitat de seguidors que continua contribuint en l'expansió d'un món que sembla no tindre fi. Com més investigues i aprofundeixes en ell, més noms estranys, vincles entre races i famílies i més informació trobes fins al punt que de vegades podem arribar a pensar que mai sabrem prou d'ell. L'interés dels mitjans de comunicació i de les productores sempre ha estat en aquesta saga, que des de ben prompte s'ha exportat a altres mitjans com la ràdio o l'animació i els videojocs. Si encara no heu vist cap cosa de The Lord of The Rings, des d'ací vos animem a fer-ho; i si sou seguidors esperem que contiueu fent centellejar aquest univers perquè mai no s'apague.
#lordoftherings #tolkien #elsenyordelsanells #elseñordelosanillos #elhobbit #narrativatransmedia #lotr #esdla #universtransmedia #legendarium #usergeneratedcontent
Comments