EL DOCUMENTAL WEB: LA EXPERIÈNCIA INTERACTIVA.

“Els mitjans interactius han començat a redefinir les experiències documentals fora del context de la pel·lícula tradicional. Es pot afirmar que aquestes experiències són documentals en el sentit que proporcionen informació i coneixement sobre temes i subjectes de la vida real, però, a diferencia dels documentals tradicionals, aquests nous documentals permeten als usuaris tindre una experiència única, oferint-lis opcions i controls sobre el mateix”.

BRITAIN,C (2009): Raising Reality to the Mythic on the Web: The Future of Interactive Documentary Film. North Carolina: Elon University. (2009:2)

Un xicotet apartat dins de l'esmentat cosmos que coneixem com transmèdia, és el dels documentals web. Presenta diverses denominacions com i-doc, documental expandit, living documentary, open doc, collab doc... Alguns els defineixen com "formes de representar, documentar o construir la realitat amb la combinació de modalitats tradicionals de representació del documental i modalitats de navegació i interacció (tracten de complementar, expandir i amplificar l'experiència documental amb una gran varietat de diverses variacions d'immersió)". Es tracta d'una innovadora forma d'expressió que està produint un alt grau d'interés però que encara no és massa conegut. És per això que estem davant d'obres interactives emergents.

Nascut a Canadà de mà d’investigadors i universitaris l'any 2004, aquest format audiovisual té un gran potencial com a nova font de contingut tant informatiu com ficcional gràcies al context actual: l'era d’Internet.

Tal com coneixem, Internet s’ha transformat en el protagonista de la nostra rutina. Segons l’estudi de expansión.com, aquest any hi ha un 85% de població espanyola connectada la xarxa i el percentatge d’ús de les xarxes socials ha aumentat 8 punts des de l’any passat. Gràcies a aquest fet, podem reconéixer com aquest format ha aprofitat l'oportunitat multimèdia d’Internet per expandir el seu ressò més enllà dels mitjans tradicionals, tenint també en compte que el seu públic sempre serà molt més jove que als mitjans tradicionals. Així i tot, és important puntualitzar que un gran nombre dels documentals web són creats per grans mitjans com RTVE, The Guardian o The New York Times, ja que el seu objectiu és ser líders també a la web.

És un tipus de contingut difícil de limitar per al seu estudi, ja que entra dins de l’àmbit digital però també amb lo relacionat amb el contingut documental. Sobre l'aspecte documental, es poden recordar les paraules de Nichols:

“El terme propi, documental, ha de construir-se d’un mode molt similar al món que coneixem i compartim. La pràctica documental és el lloc d’oposició i canvi. De major importància que la finalitat ontològica d’una definició- amb quin encert capta la <<essència>> del documental- és l’objectiu que es persegueix amb una definició i la facilitat que aquesta situa i aborda qüestions d’importància, les que queden pendents del passat i les que planteja el present”.

NICHOLS, B. (2005). Introducçâo ao documentârio. Campinas. Papiros.

És per això que el documental web ens possibilita la proximitat necessària perquè el receptor-usuari s’endinse al documental fins a conéixer i interactuar amb tot allò que estiga interessat. El paper del lector-usuari passa a ser de primera persona, ja que es considera un guia del documental i selector de la navegació i del poder interactiu que se li permet. Serà aquesta considerada la característica fonamental del documental web i que, per tant, perfilarà el seu desenvolupament dins del conjunt audiovisual. Una altra característica a destacar és el trencament de l’estructura clàssica del relat basada en un plantejament, nus i desenllaç, ja que pren un altre camí cap a la decisió personal de l’usuari. A més a més, cal dir que el documental web pot ajudar amb finalitats pedagògiques, ja que pot aprofitar el seu caràcter transmèdia per transmetre un missatge rellevant a la població, com podria ser informació sobre una malaltia o un problema social.

Aquest format és prou recent a l'igual que la resta dels transmèdia, però podem considerar que aquest té els seus inicis al cinema dels Lumière. Respecte a la seua evolució, es poden localitzar alguns avanços fonamentals en documentals com “Primary”, enfocat a un seguiment de Kennedy l’any 1960 sense cap pretensió més que la de gravar-li, o “Chronique d’un été”, on els realitzadors del documental ixen al carrer per interactuar amb la gent, sense conéixer el resultat. És en aquests casos on es veu un creixement cap a la interacció i honestedat amb els espectadors, que caracteritza al documental web.

Però per què podem considerar el documental web com un nou mitjà transmèdia? Arran totes les dades que hem recopilat en aquesta entrada, sabem que els webdoc són creats per grans cadenes, com per exemple RTVE o ARTE que publica els documentals en format clàssic en la seua plataforma fonamental (la televisió) i que, mitjançant el webdoc, obté el poder d’interactuar amb el públic. Introdueixen imatges, vídeos, texts addicionals, formes d'interacció similars a la d'un videojoc...

Tornant a RTVE, cal dir que és una important creadora de documentals web a Espanya. Presenta alguns com “Las sin sombrero”, que fou publicat a la televisió com llargmetratge, amb la diferència que en el format web pots veure les diferents entrevistes a les protagonistes com i quan tu vulgues; o pots, fins i tot, incloure contingut propi.

Portada del documental "Las sin sombrero".

Altres documentals com “El coche de tu vida. Historias en el retrovisor” o “Cromosoma cinco” també han sigut objecte d'estudi en molts articles.

Vos subscrivim totes aquestes dades perquè a aquest bloc podreu anar trobant diferents entrades focalitzades a l'anàlisi de casos concrets de webdocs. A cadascun d'ells, analitzarem el seu desenvolupament com a projecte, les modalitats que Nichols proposa en "La representación de la realidad" (1997) per delimitar els documentals (són les modalitats de representació, de navegació i d'interacció), així com els diferents graus d'interacció que presenten, el perfil que es dirigeixen o les estructures d'hipertextualitat que trobem. Esperem que siga un contingut complet, prou raonable i, sobretot, interessant per als curiosos d'aquests documentals!

Per culminar aquest aperitiu sobre els documentals web, vos llancem una reflexió sobre on pot arribar aquest format: si potser en uns anys siga un esclat de superproduccions o si, d'altra banda, es mantinga en el seu format actual i on la seua finalitat siga arribar al target potencial amb un missatge més didàctic.

#webdoc #documentalweb #transmedia #documental #rtvelab #arte